CARMINA OLIVERAS | CARDONA
Extasiats per la descoberta, però molt cauts. Així es mostren Andreu
Galera, director de l'Arxiu Històric de Cardona, i Jan Grau, expert en
cultura popular, davant el que podria ser "la imatge més antiga de
bestiari dels països catalans".
La troballa, un grafit d'uns 20
centímetres d'alçada d'una àliga antropomorfa, va aflorar a la segona
planta del casal Graells durant la seva restauració, tot i que el fet
que al mateix palau apareguessin a la vegada unes pintures gòtiques de
final de segle XIII li va restar, en aquell moment, la importància que
tenia.
El doctor Andreu Galera afirma que la localització de les
pintures va ser "l'element essencial per recuperar l'edifici des del
punt de vista patrimonial i funcional (ara acull la seu de l'arxiu
històric), en aquell moment ningú no va donar importància al grafit de
l'àliga perquè les pintures van copsar tota l'atenció".
Coincidències
La
història de la descoberta de l'àliga de Cardona és una història forjada
per coincidències. Galera explica que un cop restaurat l'edifici en van
començar a fer ús. El grafit de l'àliga continuava allà, a la paret, "i
un dia un company de feina, tot xerrant, va anomenar el di-buix
'aligot' i li vam començar a dir així, sense més ni més".
L'interès
es va reprendre el 2006, any en què el programa de la Festa Major de
Cardona es va dedicar als gegants "i em van demanar que hi fes una
col·laboració". "No sabia què escriure", diu, fins que va decidir "fer
alguna cosa sobre l'àliga de Cardona", ja que un amic i col·lega de
professió sempre li havia insistit que a Cardona havien fet ballar
l'àliga com a Berga o a Solsona, i Galera n'havia trobat ja algun
"testimoni documental, tot i que molt minso". Ho va encarar, explica,
com si l'àliga fos el precedent de tots els gegants de la vila.
"Volia
escriure-ho des del punt de vista documental, perquè no tenia res
gràfic, fins que vaig pensar en aquell dibuix de l'aligot i ho vaig
lligar", continua. El programa de la festa major va sortir, va arribar a
diferents mans "i un dia em van trucar per dir-me que hi havia un boig
de les àligues que es diu Jan Grau que estava superinteressat en el
grafit i que volia venir a veure'l", narra Galera, que afegeix que "quan
va ser aquí va dir: 'no sabeu el que teniu!'".
Ho és o no ho és?
Afirmar
categòricament que el grafit del palau Graells és una representació de
bestiari i que, a més, podria ser la més antiga dels Països Catalans és
arriscat. Tot i això, tant Galera com el barceloní Jan Grau, expert en
cultura popular, han anat bastint unes hipòtesis que ho podrien acabar
confirmant, tot i que "són coses molt lentes i encara s'ha de fer molta
feina de documentació".
El doctor Galera té clar que els grafits
(a banda del de l'àliga hi ha altres esbossos i inscripcions de lletres)
corresponen a la "cultura gòtica". El palau Graells va ser construït
entre el 1290 i el 1320 i els grafits tenen un arc cronològic que aniria
des del 1300 fins al 1530 com a màxim", una tesi que també avala Jan
Grau: "la pista ens la dóna el tipus de lletra, la cal·ligrafia és
gòtica i, tenint en compte això, ens n'anem com a molt al 1500. És molt
arriscat dir-ho, sí, però si no és una àliga festiva, que és?", es
pregunta Jan Grau.
Àliga antropomorfa
L'àliga del palau Graells
és antropomorfa, és a dir, té forma d'home. Grau detalla amb entusiasme
com s'observen els dits de les mans, un cap i un bec "que lligaria amb
el tipus de màscares que amagaven la cara, però permetien veure-hi per
sota", on el que es destaca "és l'ull de la bèstia". També un plomall
"que pot ser interpretat com les plomes de l'àliga" i uns creuaments de
corretges "que ens portarien a pensar en la teoria de l'home ocell".
Quan i per què va desaparèixer?
La
documentació que de moment s'ha localitzat sobre l'àliga que es feia
ballar a Cardona és més aviat minsa. El director de l'arxiu cardoní
detalla dos documents. L'un, quan el 1674, amb la celebració de les
primeres festes de la Mare de Déu del Patrocini, mossèn Aynés anotava
que el 18 de setembre es va fer processó i es va fer dansar l'àliga.
Galera
explica que "aquesta n'és la primera referència, que sapiguem, i ens
situa en el mateix pla que poblacions veïnes com ara Berga i Solsona,
que sí que han conservat aquesta tradició".
Galera explica que no
és es-trany que l'àliga es fes dansar a Cardona en la primera festa de
la Mare de Déu del Patrocini: "era una festa nova i la millor manera de
retre-li homenatge era fent ballar l'àliga". I per què no s'anotava si
la bèstia es feia ballar, per exemple, per Corpus? La resposta estaria
lligada al fet que "això devia ser un fet habitual i els cronistes de
l'època normalment només anotaven coses extraordinàries, com el fet que
l'àliga ballés per la nova festa, va ser una cosa que va trencar el
protocol i es va anotar".
L'altre document és del 1690 i és un
albarà de la tresoreria comunal que recull el pagament de 9 lliures i 3
sous fet a favor d'Onofre Roca per haver-se ocupat d'una reparació de
l'àliga.
Després del paper del 1690 "no hi ha res, silenci
documental absolut", afirma Galera. Per què no se'n torna a parlar? Una
de les explicacions podria venir pel fet que "l'àliga era un símbol
austriacista i l'arribada dels Borbons en va fer desaparèixer moltes",
detalla Grau, tot i que en el cas cardoní l'explicació "més plausible és
que acabés abandonada o destruïda en algun racó, ja que s'ha de tenir
en compte que Cardona va ser un dels últims llocs que va resistir i el
període del 1714 al 1720 va ser de carestia i pobresa total. L'àliga es
va perdre i també la tradició".
Objectiu: recuperar l'àliga
Amb
la descoberta, l'objectiu del consistori de Cardona és la recuperació
de l'àliga. L'alcalde, Ferran Estruch, diu que "quan vam entrar a
l'Ajuntament ja ens vam trobar amb la intenció de l'anterior equip de
govern de dedicar el programa de la festa major d'enguany a l'antiga
àliga de Cardona".
De fet, l'anterior consistori ja havia fet
fins i tot el pas d'encarregar un primer esbós a l'escultor de figures
festives Toni Mujal. Estruch afirma que "nosaltres també assumim aquest
objectiu". El nou govern ja ha encarregat un segon esbós a Mujal, tot i
que no volen llançar campanes al vol: "no hi ha res tancat perquè la
investigació també ha d'avançar una mica més, però ja tenim un
pressupost fet, que ronda els 8.000 euros i creiem que amb la
documentació que hem trobat la inversió per part d'alguna administració
de Cultura estaria plenament justificada".
El segon esbós de Mujal
representa una àliga "d'una figura lleugera, d'una certa verticalitat i
amb les ales plegades, amb una corona ducal al cap i l'escut de la vila
en relleu al pit", detalla Mujal.
Estruch, Galera i Grau
insisteixen, però, que cal anar a poc a poc, ja que la desaparició de
l'àliga va fer desaparèixer també el ritual i la tradició de fer-la
ballar. Caldria "mostrar-ho al poble, que se la fes seva i que pogués
ser altre cop un tret identitari de la vila", diu Estruch.
http://www.regio7.cat/bages/2011/09/03/testimoni-mes-antic-del-bestiari-catala/163488.html
