dijous, 31 de gener del 2013

Una Big Band amb instruments catalans


La Cobla Reus Jove celebra 15 anys amb un concert al Teatre Bartrina, el 2 de febrer

Anna Ferran 18 de gener de  2013
“Onze joves ens vam llançar a fer un projecte que s’assemblés al màxim al món professional”. Així recorda Eduard Sendra, un dels membres fundadors, els inicis de la Cobla Reus Jove, que va presentar-se al públic un 22 de novembre de 1997. Aquells onze músics reusencs tenien llavors entre 14 i 18 anys i compartien una inquietud comuna: fer un pas en el terreny musical més enllà d’una activitat escolar. Quinze anys després, la Cobla Reus Jove està consolidada dins del panorama de les cobles. “Ara el repte és mantenir-nos a la Champions de les cobles catalanes”, afirma Sendra. La innovació i la fusió amb altres estils musicals en són les claus.
reusdigital.cat cobla reus jove 15 anys
Actuació de la Cobla Jove, sota la direcció de Rafael Fabregat 
Josep Sendra 
Text alternatiu
Eduard Sendra, integrant de la Reus Jove 
Josep Sendra 
El timbre particular i característic de la cobla va cridar l’atenció a un grup de joves, que l’any 1997 formaven part de la banda del col·legi Pare Manyanet. Amb la il·lusió de materialitzar la seva, els onze membres inicials, dels quals ara només en resten dos, van iniciar una aventura musical que ja porta més de quinze anys.
Fent un repàs per la seva història, Eduard Sendra explica que “el hàndicap més important ha estat trobar un relleu de qualitat”. Més de trenta músics han passat per la Cobla Reus Jove. Molts dels músics de la primera cobla van marxar en incorporar-se al món laboral i actualment, alguns d’ells provenen de les Terres de l’Ebre, Barcelona, Esparreguera o Igualada.
Part d’aquesta dificultat resideix en el fet de no disposar d’ensenyaments d’instruments típics catalans com el flabiol o tenora a les escoles de música de la Diputació de Tarragona, considera Sendra. “Aquesta és una reivindicació de més de vint-i-cinc anys que no s’ha solventat per falta de voluntat política”. Davant d’aquesta situació, la Cobla Reus Jove ha obtat per “reciclar músics” provinents de la música clàssica i ensenyar-los a tocar els instruments típics de la cobla.

Una formació musical tractada injustament

“La cobla és l’orquestra del país, el conjunt musical autòcton per excel·lència”, respon Eduard Sendra quan se li pregunta per què d’entre tots els estils musicals van decantar-se per aquest. Sendra destaca les possibilitats instrumentals del conjunt i afegeix, amb una visió crítica, que “potser alguns antecessors no tenien gaire formació musical i per això la gent ho veia com una cosa carca i desafinada”. En aquest sentit, afirma que “la formació en la cobla ha estat maltractada injustament”.
La inquietud per buscar alguna cosa més enllà de la tradicional ballada de sardanes és un dels punts forts de la Cobla Reus Jove, especialment en els darrers anys. “Ens hem llançat a tot i no ens hem posat barreres” explica el músic, que considera que cal tenir amplitud de mires. “En essència, la cobla és una Big Band amb instruments catalans”.
Fusions amb jazz, vals, piano, corals o quartet de corda, com el que es va poder veure en el concert que van oferir el passat novembre al Teatre Fortuny amb el quartet de l’orquestra Händel de Vila-seca en el marc del Festival de Tardor de Joves Intèrprets. Aquestes són algunes de les col·laboracions que han fet. A més a més, la formació ha comptat amb la presència de diversos directors convidats.
“Convidar altra gent sempre és una experiència enriquidora, perquè aporten el seu punt de vista particular”, explica Sendra. Una de les novetats pel 2013 és la col·laboració amb el grup tortosí Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, que es presentarà l’11 de maig. La Reus Jove es mostra il·lusionada amb aquest projecte inèdit que casarà dues formacions tradicionals amb estils diferents.
Amb nou discos al mercat, la formació reusenca es planteja treure’n un altre al mercat, a partir de micromecenatge, que reculli justament totes les innovacions i les experiències amb altres estils que han estat fent al llarg dels últims tres anys. És, a més, un mètode de supervivència.
Sendra considera que el panorama de les cobles està saturat i algunes d’aquestes hauran de plegar per falta de feina. Durant la crisi, la formació musical ha reduït en un 5%, el nombre d’actuacions anuals, però, altres l’han vist reduït fins un 30%. “Potser només resistiran les que sàpiguen reinventar-se, fent projectes suficientment atractius com perquè la gent no vegi el mateix de sempre”.

L’Aliga, convidada d’honor al concert dels 15 anys del Teatre Bartrina

Com a celebració pels quinze anys de carrera, la Cobla Reus Jove oferirà un concert al Teatre Bartrina el dissabte, 2 de febrer. El concert, però, comptarà amb la presència al públic d’algú molt especial per a la formació: l’Àliga de Reus.
Pensar en la Reus Jove comporta pensar en l’Àliga i viceversa. La formació ha acompanyat aquest element del seguici festiu des dels seus inicis. Tot i que el protocol estableix que només pot sortir uns dies determinats, com per exemple per Sant Pere, Misericòrdia i Corpus, l’estreta relació que mantenen ha deixat de banda els protocols.
Així, doncs, l’Àliga farà l’ofrena a la Cobla, com a regal pels quinze anys. Un gest carregat de simbolisme no només per la seva excepcionalitat sinó perquè agruparà en un mateix moment l’emoció dels seguicis populars juntament amb la solemnitat d’un concert al Bartrina.

informació extreta de : http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=29986

El Seguici Festiu de Reus s’exposa al Palau de la Virreina de Barcelona

Dimecres, 30/01/2013

foto: Gerard Pouget
Amb motiu de les Festes de Santa Eulàlia de Barcelona, el pati del Palau de la Virreina (La Rambla, 99) acollirà els diferents elements del Seguici Festiu de Reus. L’exposició es pot veure de l’1 al 17 de febrer, cada dia de les 10:00 a les 20:00 hores, amb accés lliure.
És la primera vegada que el Seguici reusenc es desplaça en tot el seu conjunt fora de la capital del Baix Camp. El Seguici que estarà exposat a Barcelona està format pel Drac, el Bou, la Víbria, les galeres del Ball de Galeres, la Mulassa, els Gegants de Reus, el Carrasclet, l’Àliga de Reus, els cavallets del Ball de Cavallets, el Basilisc, el Lleó i els Nanos. A més, els visitants de l’exposició podran veure imatges del Seguici Festiu de Reus en acció, ja sigui durant la Professó o les diferents ballades pels carrers o la de Lluïment a la plaça del Mercadal.
Signatura d’un conveni de col·laboració
El proper dilluns, 11 de febrer, el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, i el regidor de Cultura i Joventut de Reus, Joaquim Sorio, signaran un conveni de col·laboració entre l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Ajuntament de Reus. El conveni preveu l’intercanvi entre les dues ciutats de tots aquells elements de cultura tradicional i popular que promoguin el turisme cultural als respectius municipis.

informació extreta de: http://www.reus.cat/noticia/el-seguici-festiu-de-reus-sexposa-al-palau-de-la-virreina-de-barcelona

El Seguici Festiu es desplaça al complert i per primer cop fora de Reus

Es podrà veure a Barcelona amb motiu de les Festes de Santa Eulàlia

Redacció 30 de gener de  2013
reusdigital.cat seguici festiu Reus
El Seguici Festiu de Reus es pot veure a Barcelona 
El pati del Palau de la Virreina de Barcelona (la Rambla, 99) acollirà, des de l'1 fins al 17 de febrer, els diferents elements del Seguici Festiu de Reus, amb motiu de les Festes de Santa Eulàlia, de Barcelona. Per primer cop, el Seguici reusenc, que es podrà visitar de les 10 del matí a les 8 del vespre, es desplaça en tot el seu conjunt fora de la capital del Baix Camp.
Aquest està format pel Drac, el Bou, la Víbria, les galeres del Ball de Galeres, la Mulassa, els Gegants de Reus, el Carrasclet, l'Àliga de Reus, els cavallets del Ball de Cavallets, el Basilisc, el Lleó i els Nanos. D'altra banda, els visitants de l'exposició podran veure imatges del Seguici Festiu de Reus en acció, ja sigui durant la Professó o les diferents ballades pels carrers, o la de Lluïment a la plaça del Mercadal.

Signatura d'un conveni de col·laboració entre Reus i Barcelona

El proper dilluns, 11 de febrer, el tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, i el regidor de Cultura i Joventut de Reus, Joaquim Sorio, signaran un conveni de col·laboració entre l'Institut de Cultura de Barcelona i l'Ajuntament de Reus.
El conveni preveu l'intercanvi entre les dues ciutats de tots aquells elements de cultura tradicional i popular que promoguin el turisme cultural als respectius municipis.

informació extreta de: http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=30210


dilluns, 28 de gener del 2013

15 ANYS DE LA COBLA REUS JOVE


CONCERT D'ANIVERSARI. DISSABTE 2 DE FEBRER DE 2013


Benvolguts amics,
Tinc el goig d'anunciar-vos que el proper dissabte 2 de febrer de 2013, celebrarem el concert d'aniversari de la nostra formació.
Serà al teatre Bartrina de la ciutat de Reus (entrada per la plaça del teatre o pel vestíbul del Centre de Lectura, situat al Carrer Major de Reus), i començarà a les 7 de la tarda  
Imatge magnífic teatre Bartrina de Reus

Us convido a venir al concert de celebració dels quinze anys de la cobla Reus Jove, on a part de molta, i bona música, podrem gaudir de les estrenes de diversos autors i estils

L'acte és gratuït i no fa falta cap mena d'invitació ni d'entrada i compta amb un programa eclèctic i molt variat, amb un denominador comú: la qualitat musical


Podreu escoltar el següent repertori:

PRIMERA PART: COBLA REUS JOVE. Músics de la temporada 2012

1) ENDAVANT SEMPRE (sardana) - RAFAEL FERRER I FITÓ *
2) ...DE MONTSERRAT ESTEL (sardana) - FÈLIX MARTÍNEZ I COMÍN 
3) AHIR AVUI I SEMPRE (sardana) - JESÚS VENTURA I BARNET
4) LES DANSES DE VILANOVA (ballet) - EDUARD TOLDRÀ I SOLER
5) CONCERT DE TROMPETA (concert) - HARRY JAMES.Arranjament per a cobla de Carles Herruz i Pàmies. [ESTRENA] 
Trompeta solista: Carles Herruz 
6) BALL DE L’ÀLIGA. (primera meitat del segle XVIII). Arranjamentper a cobla d’en GALDRIC SANTANA. Part menor anomenada“Mantuana” i “Cançó”

7) BALL SOLEMNE CURT DE L’ÀLIGA DE REUS (dansa) - JESÚS VENTURA I BARNET 

SEGONA PART: COBLA REUS JOVE. Músics de la temporada 2013

Les tres estrenes dedicades a la Reus Jove pels quinze anys:
1) UNA HISTÒRIA SENSE PARAULES (obra lliure per a piano i cobla) Música d’ ANNA ABAD I GILS.  Instrumentació per a cobla d’Anna Abad i Eduard Sendra. 
Piano solista: Anna Abad

2) EL SOL ENTREMIG DE NUVOLADES  (sardana) - FRANCESC RIUS I MUR
3) NITS REUSENQUES (sardana) - ISABEL MEDINA I CANTÓN

Acte d’homenatge als compositors, i comiat dels músics

4) LA VEU DE CATALUNYA (sardana) - JOSEP M. RUERA I PINART *
5) TIET FERRIOL, L’ÚLTIM ROSSINYOLET (sardana) - MARC TIMÓN I BARCELÓ
6) ELS TRES TAMBORS (glossa) - JOAQUIM SERRA I COROMINAS


* obres programades enguany, perquè es commemoren els 25 anys de la mort de l'autor.


DIRECCIÓ MUSICAL: FRANCESC GREGORI I PONS


PERCUSSIÓ: GERARD POUGET
Com veieu hi ha quatre estrenes, dues sardanes i dues obres per a cobla i solista (la de trompeta i la de piano), dels quals comptarem amb la presència dels quatre compositors.

Volem destacar també la presència, de forma especial, i com a convidada d'honor, amb la presència al mateix teatre, de l'Àliga de Reus, que ballarà el seu  Ball Solemne Curt com a ofrena a la cobla pels seus primers 15 anys.

En el decurs de l'acte, es retrà homenatge als compositors Francesc Rius, Isabel Medina, Carles Herruz i Anna Abad. 
Carles Herruz, Isabel Medina, Anna Abad i Francesc Rius (d'esquerra a dreta i dalt a baix)

Així com l'acte de comiat dels dos músics que pleguen de la cobla per motius laborals, en Miquel Kraft i la Núria Pujals. També es donaran a conèixer els nous músics de la cobla per al 2013, en Josep Secanell i en Joan Carles Julio.

A l'esquerra, els músics que s'acomiaden de la cobla, la Núria Pujals i en Miquel Kraft. A la dreta, els nous músics de la cobla, en Josep Secanell i en Joan Carles Julio.
No cal dir que ens agradaria molt comptar amb la vostra presència al teatre!

HI ESTEU TOTS CONVIDATS!

COBLA REUS JOVE
INFORMACIÓ EXTRETA DEhttp://reusjove.blogspot.com





divendres, 25 de gener del 2013

lo carranquer - 5 - divendres 25 de gener de 2013


'L'ÀLIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (i V).





Finalitzem avui -dia de la presentació oficial de la nova Àliga de Cervera- el darrer lliurament de l'escrit "L'Àliga de la festa", de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí, text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011, i que us hem oferit al llarg d'aquests darrers dies en diversos lliuraments.

Àligues existents actualment a Catalunya.
  • Agramunt (Urgell). Documentada el 1862 i recuperada el 1995.
  • Badalona (Barcelonès). Documentada entre 1883 i 1896. Va ser recuperada només com a capgrós el 1982, encara es conserva però mai no ha sortit al carrer. L'actual àliga és de 1998.
  • Barcelona (Barcelonès). Documentada del 1399 al 1807. Va ser recuperada el 1989, convertint-se el 1999 en l'Arpella, essent substituïda per l'àliga actual.
  • Berga (Berguedà). L'actual àliga, amb restauracions i reformes, sembla que és de 1756. Existeix, però, una àliga representada en una biga del carrer Cardona amb la data 1689. A Berga existeixen també d'altres àligues, dues d'elles en actiu per la Patum: la de la Patum infantil (1958) i la de la Patum de la Llar Santa Maria de Queralt (1990). Una altra àliga és la del carrer de la Pietat (1984) que surt a les festes del carrer.
  • Bonastre (Baix Penedès). Àliga i dos aligons estrenats el 1988, d'estètica singular. El 2010 s'ha estrenat una nova àliga, aquesta d'aspecte realista.
  • Cervera (Segarra). Documentada des del 1426 amb intermitències fins a la dècada de 1890. Actualment se'n conserva només el cap de fusta, de data desconeguda.
  • Girona (Gironès). Documentada el 1513, substituïda el 1772 i el 1919. D'aquesta darrera, se'n feu còpia el 1954, que es conserva al museu i el 1995 es va reproduir en la que surt actualment.
  • Igualada (Anoia). Estrenada l'any 2000.
  • Lavern (Alt Penedès). Estrenada el 2009.
  • La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà). Documentada el 1619 i l'actual antiga, que es conserva exposada, té gravada al seu interior la xifra 1772, que podria correspondre a la data de construcció. L'any 1997 se'n va fer una rèplica.
  • Lleida (Segrià). Documentada entre 1556 i 1678. L'actual és del 2001.
  • Manresa (Bages). Documentada entre 1593 i 1753. Recuperada el 1861, sembla que només va sortir aquell any. L'actual és de 1992.
  • Mataró (Maresme). Documentada el 1601 i recuperada el 1987.
  • Montblanc (Conca de Barberà). Documentada del 1579, desapareguda el 1641 segons unes versions i segons unes altres el 1811, i actualment recuperada el 1981.
  • Olot (Garrotxa). Documentada del 1601 al 1851, actualment n'hi ha tres i pertanyen al barri de Sant Ferriol, estrenades els anys 1902, 1949 i 2002.
  • Reus (Baix Camp). Documentada de 1627 a 1738. Recuperada per l'Escola d'Art el 1979, l'actual de la ciutat es va estrenar el 1996.
  • Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Estrenada el 1987, fent referència a l'àliga de Pathmos de sant Joan Evangelista, copatró de la població, element que des del segle XIV és part de l'heràldica local.
  • Santa Coloma de Farners (Selva). Estrenada el 1999, van pendre com a model l'àliga del teixit hispanoàrab del segle XII, trobat a la població.
  • Sitges (Garraf). La primera àliga sitgetana va existir del 1945 al 1947, l'actual és de 1983.
  • Solsona (Solsonès). Documentats de 1676 a 1794, l'àliga i els dos aligons que l'acompanyen el 1694. Recuperats l'àliga i els aligots el 1956, aquests darrers surten en comptades ocasions.
  • Tarragona (Tarragonès). Documentada del 1531 fins a 1851. Recuperada el 1986.
  • Tàrrega (Urgell). Bicèfala, estrenada el 2007.
  • Torredembarra (Tarragonès). Estrenada el 1993.
  • Tortosa (Baix Ebre). Documentada el 1556, va ser recuperada el 1962 i retirada pel seu excessiu pes immediatament i l'actual és de 1982.
  • Tremp (Pallars Jussà). Bicèfala, estrenada el 2007.
  • Valls (Alt Camp). La veu popular la fa un regal de la reina de Xipre, Elionor Maria d'Aragó el 1394, però no està documentada fins al 1794 i falta fer la recerca històrica completa. L'any 1921 s'estrena una àliga que desapareix de circulació el 1936. L'any 1961 es fa una nova àliga que, quan va tenir successora, és regalada a Salvador Dalí i actualment és al seu museu a Figueres. El 1971 s'estrena una àliga que encara es conserva i va ser retirada quan apareix la nova el 1991.
  • Vic (Osona). Documentada des de 1619 fins a la Guerra del Francès, l'actual és bicèfala i de l'any 2002, inspirada en una d'un teixit de la tomba de sant Bernat Calbó.
  • Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Documentada del 1596 al 1888. L'any 1926 es va estrenar una nova àliga amb les ales obertes i, mesos després, reapareixia amb les ales plegades; aquesta àliga, després d'estar inactiva, s'ha restaurat i ha aparegut altra vegada aquest agost. L'any 2003 es va fer una nova àliga per substituir la de 1926, però no ha acabat de quallar i ha estat rellevada per la seva antecessora restaurada.
Àligues desaparegudes.
  • El Pla de Santa Maria (Alt Camp). Documentada el 1859.
  • Figueres (Alt Empordà). Documentada el 1600 i 1701.
  • Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Documentada al 1638.
  • Cardona (Bages). Documentada entre 1674 i 1690.
  • Amer (Selva). Documentada entre 1880 i 1882.
  • Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat). Estrenada el 1986 i desapareguda uns anys després.

Text facilitat per Ramon Felipó Oriol, wrfelipo@gencat.cat

Imatge de l'Àliga de Solsona, de Marc Trilla i Reig, extreta de http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cicles-festius/Festes-Majors/La-Festa-Major-de-Solsona/L-Aliga

informació extreta de  http://locarranquer.blogspot.com.es/2013/01/laliga-de-la-festa-de-jan-grau-i-v.html?m=1

lo carranquer - 4 - dijous 24 de gener de 2013


'L'ÀLIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (IV).




Us oferim al llarg d'aquesta setmana -prèvia a l'inici dels actes de Bateig de la nova l'Àliga de Cervera-, i en diversos lliuraments -aquest és el quart-, l'escrit "L'Àliga de la festa", de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí, text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011.

Morfologia de l'àliga.

Actualment les àligues són carcasses dins les quals es posa el portador, n'hi ha de cartró-pedra, de fibra de vidre i de metàl·liques. Un cas a part és la de la Bisbal d'Empordà que, sobre uns bastiments de fusta, es cobreix el cos amb una mena d'escates de pell simulant les plomes, mentre que el cap és una talla de fusta. D'aquest estil d'àliga segurament seria també la de Cervera, de la qual conservem només el cap, a la base del qual hi ha un forat on es devia encaixar l'estructura, mentre que al voltant del coll encara es conserven restes de tela.

De fet, a les referències medievals s'explica que anava coberta de pells "blanques", però que no hem d'interpretar d'aquest color, aquest "blanques" ve dels blanquers, que era el gremi que treballava les pells. Per tant, hem d'interpretar que es tractava de pells treballades que oferien un color ocre clar i això lligaria amb el fet que es parli en d'altres referències del color daurat de l'àliga, confirmat per altres cites que parlen de l'aplicació de full d'or a la testa.

En altres cultures existeix el mite de l'home-ocell i la representació plàstica és per mitjà d'un home cobert de plomes al cos i amb els braços com si fossin les ales. De la mateixa manera que sabem que hi havia gegants més o menys com els coneixem i d'altres que eren homes dalt de xanques, no seria tan estrany que les nostres àligues fossin homes vestits com aquests homes-ocell que acabo d'esmentar, o amb una mínima carcassa habilitada damunt del cos que li permetés fer uns moviments dels quals les àligues actuals n'estan mancades.

L'àliga del palau Graells, a Cardona, podria molt ben ser una representació il·lustrativa d'aquesta hipòtesi, però cal ser prudents perquè possiblement estiguem parlant de la més antiga imatge d'una figura del bestiari, una descoberta excepcional per a la cultura popular del nostre país.

informació extreta de  http://locarranquer.blogspot.com.es/2013/01/laliga-de-la-festa-per-jan-grau-iv.html?m=1

lo carranquer - 3 - dimecres 23 de gener de 2013


'L'ÀLIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (III).




Us oferim al llarg d'aquesta setmana -prèvia a la presentació en societat de la nova Àliga de Cervera-, i en cinc lliuraments -aquest és el tercer-, l'escrit "L'Àliga de la festa", de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí, text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011.

Breu història de les aligues festives.
Com ens passa amb la majoria de figures festives, les referències històriques es remunten a les primeres processons de Corpus. L'àliga apareix documentada el 1399, a Saragossa, a la coronació de Martí l'Humà, on es va desplaçar des de Barcelona amb la víbria. En aquesta ocasió, justament, no va exercir les seves funcions habituals, sinó que van escenificar totes dues una lluita, com una al·legoria de la lluita del bé contra el mal.
El punt de partida de documentacions de l'àliga barcelonina és un protocol del seguici de la processó de Corpus, datat el 1424 i integrat dins del Llibre de les Solemnitats de Barcelona. Des d'aquesta data apareix sovint a les documentacions, el mateix passa a d'altres poblacions, que si bé les primeres referències són de segles posteriors, tampoc no tenim dades que ens permetin saber si abans havien comptat amb àligues. Els segles de les àligues per excel·lència són del XVI al XVIII.
En el segle XVIII, la Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta significaran la desaparició de moltes figures festives perquè depenien dels gremis, pel que fa a les àligues, la repressió exercida sobre les institucions i naturalment sobre totes les cerimònies pròpies. Per acabar-ho d'adobar, l'àliga era el símbol de la casa d'Àustria, els opositors als Borbons que acabaven d'accedir al tron d'Espanya. Quan un país passa males èpoques, les festes se'n ressenten i els gremis, que havien estat els principals motors festius, ni en deurien tenir ganes ni estaven en condicions econòmiques per fer festes lluïdes. Bona part de les àligues existents desapareixen entre aquest segle i principis del següent.

Cal especificar que les àligues festives són dels Països Catalans, llevat del cas de Bèlgica on existeixen àligues a Ath, Nivelles i Brusel·les. Al País Valencià està documentada una àliga a Ontinyent el 1920, les que surten al Corpus de València i la de Morella. A l'illa de Mallorca, en lloc d'una àliga en són dues les que acompanyen a Sant Joan Pelós a Pollença, portades de la mateixa manera que es porten els cavallets i al segle XVII hi ha documentades parelles d'àligues d'aquest estil a Palma i a Felanitx.
L'àliga festiva i l'àliga protocol·lària.
La presència de l'àliga a les festes la trobem documentada a les processons de Corpus; el seu paper, però, era variat. Només per citar-ne un exemple, al Llibre de les Solemnitats de Barcelona trobem, per una banda, que el 1424 l'àliga anava sola a la processó i per una altra com a símbol de sant Joan Evangelista, però també formava part de l'entremès de sant Sebastià i els cavalls cotoners. Per tant, hem de suposar que deuria haver-hi més d'una àliga perquè veiem difícil que l'àliga anés amunt i avall de la processó, tot i que, com que desconeixem els detalls de com anava aquesta, dels llocs on es paraven i feien les representacions, fins i tot és suposable que els mateixos actuants poguessin gaudir d'alguna manera del que feien els altres.
Sabem, per altra banda i en un sentit protocol·lari, que l'àliga anava a la casa de la ciutat a ballar davant dels consellers, convidant-los a assistir a la celebració del Corpus, de la mateixa manera que també l'àliga anava a fer la mateixa dansa i amb la mateixa intenció davant dels canonges. Si no es tractava de dues àligues diferents, per compte de qui anava a convidar. El més lògic és que els consellers fossin convidats pel capítol catedralici, atès el sentit religiós del Corpus, i al mateix temps el consell consistorial convidés els canonges per tractar-se del màxim esdeveniment de la ciutat. Eren dues àligues? Era una de sola que acomplia les dues funcions? Evidentment no ho sabem, caldrà investigar més.

Dins la processó l'àliga era una representació més, però la seva importància venia donada pel lloc que ocupava en el seguici, la proximitat amb la custòdia vinculada als quatre evangelistes. Ara bé, per altra banda, el fet de desfilar sola podia significar també la seva importància simbòlica envers la ciutat, reconeguda per la gent cada vegada que ballava en honor d'un visitant il·lustre, funció exclusiva d'aquest entremès. En canvi, dins la processó desconeixem si ballava.

El ball de l'àliga, des d'un punt de vista protocol·lari, possiblement comptés arreu amb la mateixa melodia, si més no, la partitura del ball de l'àliga barcelonina de 1774 és pràcticament igual a la de la dansa de l'àliga de Berga. De Barcelona sabem que el càrrec de ballador de l'àliga era tret per oposició i vivia en una casa on també custodiava la bèstia. Es tractava del que avui anomenaríem un funcionari perquè cobrava a càrrec de la ciutat, i no només per al Corpus, sinó també per cada ocasió en la qual la ciutat volgués fer els honors a algú. Com és lògic, si el ball havia de servir per honorar, calia garantir una execució impecable i, per tant, l'ajuntament se n'assegurava amb una persona qualificada i directament a sou. No coneixem amb tant detall les particularitats d'àligues d'altres poblacions, però podem suposar que no deuria ser gaire diferent.

No hem de trobar estrany que una figura ballant una dansa simbòlica signifiqui un obsequi d'honor, ho trobem encara a molts indrets i, sense anar més lluny, darrerament ho hem vist sovint al País Basc amb el seu Aurrescu. Les vicissituds històriques i les repressions que hem patit a Catalunya ha afectat de retruc les nostres tradicions, i, naturalment, si l'àliga acomplia una funció protocol·lària a càrrec de les institucions, en rebre aquestes, van rebre també els nostres costums institucionals.


 
informació extreta de http://locarranquer.blogspot.com.es/2013/01/laliga-de-la-festa-per-jan-grau-iii.html?m=1
 

lo carranquer - 2 - dimarts 22 de gener de 2013

'L'ALIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (II).



Us oferim al llarg d'aquesta setmana -prèvia a l'inici dels actes de Bateig de la nova Àliga de Cervera-, i en diversos lliuraments -aquest és el segon-, l'escrit "L'Àliga de la festa", de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí, text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011.

L'àliga heràldica.
En heràldica els dos animals simbòlics més abundants són el lleó i l'àliga, però és ella la més abundant en els escuts de països d'arreu del món. Geogràficament, totes les regions heràldicament riques en àligues són pobres en lleons. Trobem diferents àligues heràldiques des d'un punt de vista simbòlic. Tenim l'anomenada àliga de Saladí,adoptada per països musulmans. Un altre tema és l'àliga a Amèrica del Nord i del Sud, l'àliga present a l'escut de diversos països és justament pel fet de la significació tutelar i de poder, si en alguns han optat pel còndor. També de forma aïllada hi ha altres països amb àligues al seu escut a Àsia, Àfrica i Oceania.
Europa és un cas a part, en el qual ens hem d'emmarcar. Les primeres àligues simbòliques amb una forta càrrega de poder són les romanes, emblema de les legions i, en una lectura més àmplia, símbol de l'imperi romà. Són les àligues imperials que mouen Napoleó a adoptar-la com a escut per a l'imperi francès. A Europa hi ha àligues a l'escut de 14 països. A Catalunya mai no hem comptat amb escut, més enllà de les quatre barres, però durant un temps l'àliga va formar part de l'escut del rei de la corona d'Aragó i comte de Barcelona, al ser també rei de Sicília. Sicília la tenia perquè havia format part del Sacre Imperi Romà Germànic i els Hohenstaufen la van aportar a l'escut, que combinat amb les quatre barres era el del reialme de Sicília. L'escut dels Reis Catòlics es va formar prenent com a base el de Ferran II, que contenia l'àliga siciliana. Aquesta àliga es torna bicèfala amb l'imperi de Carles I, que incorpora la imatge de la llavors àliga germànica la qual desapareix de l'escut amb Felip II fins a la dictadura franquista, en què es reinstaura l'àliga dels Reis Catòlics.
Els reis dels animals.
En la societat medieval d'occident, on els animals acomplien funcions pedagògiques, simbòliques i emblemàtiques, l'animal que és considerat el rei experimenta una evolució en tres estadis: de l'ós al lleó i del lleó a l'àliga. L'ós, per les seves característiques, és assimilat al passat local, als pagus de comunitats petites, de tal manera que l'ós és el rei dels animals. No és un ós simbòlic únic per a tot un país o un territori, sinó una condició que relaciona els homes amb els óssos, és emblema del cap de la tribu i, en conseqüència, de la tribu mateixa, potser més defensiu que agressiu. El lleó és el primer que, si bé s'associa a famílies poderoses o a personatges destacats, es converteix en un símbol de poder temible. El lleó s'associa a ciutats i a territoris sobrevivint com a símbol als personatges que l'encarnen. L'aparició de l'àliga és més tardana i ja lligada a la influència del poder religiós. És possible que aquesta evolució es degui principalment a la seva condició aèria i aparentment menys agressiva, però també al fet que aquesta au va ser assumida ben aviat per la religió cristiana.

Dels tres reis animals, l'àliga és la més inabastable i la menys domesticable, atrapar-la era una proesa molt reconeguda a l'Europa medieval, però també en altres latituds. L'ós, avui devaluat, era l'animal de la tribu; el lleó, l'animal enfrontat als seus adversaris, però per la multiplicitat dels seus simbolismes, l'àliga és l'animal de l'emperador, de l'església i del poble. Malgrat que l'àliga ha esdevingut amb escreix el rei dels animals, especialment per la càrrega simbòlica assumida, tant religiosa, com política, com social, dins l'imaginari i dins la sensibilitat de l'home occidental, existeixen tres reis dels animals: l'ós, el lleó i l'àliga.
Text facilitat per Ramon Felipó Oriol, wrfelipo@gencat.cat

Imatge extreta de http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Coat_of_Arms_of_Egypt_within_the_Federation_of_Arab_Republics.svg

informació estreta de http://locarranquer.blogspot.com.es/2013/01/laliga-de-la-festa-per-jan-grau-ii.html?m=1
 

lo carranquer -1 -dilluns 21 de gener de 2013


'L'ALIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (I).




Us oferim al llarg d'aquesta setmana -prèvia als actes de Bateig de la nova Àliga de Cervera-, i en diversos lliuraments, l'escrit "L'Àliga de la festa", de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí, text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011.

L'animal del bestiari, simbòlic per excel·lència.
De totes les bèsties que corren, salten i ballen per les nostres festes, l'Àliga és l'animal més carregat de simbologia. Actualment hem vist néixer, principalment a remolc de la moda de les festes de foc, serpents, monstres prehistòrics, senglars, dracs d'aparença poc ortodoxa, tots ells més o menys legitimats a partir de llengendes locals, si cal inventades per a l'ocasió.
També hi ha un altre bestiari que s'ha mantingut vigent des de l'edat mitjana, em refereixo a mulasses, dracs, àligues, lleons i víbries, aquests dos darrers, perfectament documentats però que van desaparèixer de les festes i s'han recuperat a partir de l'empenta per recuperar tradicions iniciada amb la democràcia a la dècada de 1980. De bou només va sobreviure el de Solsona i d'àligues i dracs ben pocs, si bé aquests darrers són les figures del bestiari que més popularitat han gaudit i més fàcilment s'han repoblat, especialment a partir de la proliferació del foc a la festa.
L'àliga s'havia perdut i només es conservava a la Bisbal d'Empordà, Girona, Vilafranca del Penedès, Olot i Berga; a més, llevat de la berguedana, les altres havien diluït el seu sentit simbòlic i protocol·lari. El seu paper es limitava a desfilar o ballar en cercaviles i processons, talment com els gegants i sense cap altra utilitat, ben lluny dels seus orígens.
L'àliga simbòlica.
El seu significat simbòlic, origen primer del que signifiquen les àligues festives actuals, el trobem en la iconografia i en textos diversos entre els quals destaquen els bestiaris medievals, uns tractats que descriuen animals reals o imaginaris, aprofitant els detalls del seu comportament i de les seves característiques al·legòriques per fer pedagogia amb una intencionalitat moralitzadora. L'origen d'aquests textos ja el trobem de ben antic, sigui en forma de faules o de tractats, com els d'Isop (segle VII a.C.), Herodot (segle V a.C.) o Plini el Vell (segle I), per citar-ne alguns.
Entre els diversos animals descrits als bestiaris medievals, l'àliga ja és assumida com a reina de les aus i, en molts casos, de totes les bèsties. La seva simbologia i les seves característiques físiques la fan perfecta per ser una figura assumida per tothom, de tal manera que, segons les diferents èpoques, evoluciona variant el seu significat, però sense perdre la seva condició de representativitat. Gairebé sempre, però, el simbolisme de l'àguila assumeix de manera inherent el concepte de poder, tant si es tracta d'un poder sever, com si aquest poder és una serena escenificació de l'ordre, fins i tot de la pau. L'àliga és per definició una au tutelar, el seu vol planador amb les seves ales obertes esdevé una protecció sobre tots aquells que en depenen. Com a emblema del poder i com a símbol tutelar, tots aquells que s'alberguen sota les ales de l'àguila gaudeixen de la seva protecció. No és una protecció depenent, sinó una protecció permanent que et permet fer la teva sota la seva mirada atenta.

Per entendre bé el simbolisme de l'àliga i el que volia significar per als nostres avantpassats, cal analitzar també les altres bèsties que han estat considerades reis dels animals, així com les altres aus que han compartit amb l'àliga un o altre simbolisme religiós. Mentre el lleó i l'ós són símbols de poder per ser considerats en altres èpoques com els reis dels animals, el pelicà, el paó i el fènix són tres aus que han tingut significats religiosos. L'àliga amb una forta simbologia religiosa ha estat considerada reina de tots els animals, és a dir, que assumeix significats de totes dues vessants, a vegades independentment i d'altres de manera conjunta. Iconogràficament, aquesta dualitat culmina en la figura de l'àliga bicèfala, que ja trobem representada a hitites, babilonis, sumeris, egipcis... entre altres cultures antigues, identificada en els seus reis-sacerdots, quan el poder religiós i polític estava en mans d'una sola persona.

Imatge de l'Àliga de Girona, extreta de http://www.pedresdegirona.com/separata_vigilia_corpus.htm
 
informació estreta de http://locarranquer.blogspot.com.es/2013/01/laliga-de-la-festa-de-jan-grau-i.html?m=1
 
 

dilluns, 14 de gener del 2013

Actes de Bateig de l'Àliga de Cervera.

El dissabte 12 de gener de 2013, a 2 quarts de 8 del vespre, va tenir lloc a l'església de Sant Joan de Cervera la presentació dels actes de Bateig de l'Àliga de Cervera, tot un seguit d'activitats que es desenvoluparan a la capital de la Segarra entre el 25 de gener i el 10 de febrer, tot coincidint amb la celebració de la Festa Major del Santíssim Misteri.
La nova Àliga de Cervera ha estat construïda amb fusta i pell pels artesans locals Ramon Ninot, Ramon Riu i Antoni Ninot. La creació de la música del ball és obra de Xesco Grau, reconegut músic i director de la Banda de Cervera, i la dansa del ball, de Joan Castellà, capdanser de la Colla Sardanista Jovencells.


La nostra entitat, organitzadora dels actes i promotora de la recuperació de l'Àliga, ha volgut que aquesta compti com a padrines de bateig amb l'Àliga de la Patum de Berga, i amb les entitats cerverines Llar d'Infants Arrel i l'Associació de Familiars i Malalts d'Alzheimer de la localitat, representatives de les diverses generacions de cerverins i cerverines.
El cartell dels actes és obra del dissenyador gràfic cerverí Xavi Miret, que ha volgut expressar a través del seu treball la recuperació d'aquest element cabdal del bestiari local, ja datat l'any 1423.
La programació dels actes inclou la realització al Paranimf de la Universitat d'una exposició del conjunt del patrimoni festiu de la ciutat, sota el títol "L'Àliga de Cervera i el Seguici festiu de la Ciutat". La seva inauguració, que tindrà lloc el proper divendres 25 de gener, a més, suposarà la presentació oficial d'aquest nou element festiu.
L'acte central, d'altra banda,tindrà lloc el dimarts 5 de febrer. A les 6 de la tarda serà el torn de l'acte protocol·lari d'apadrinament, que precedirà l'estrena del ball de l'Àliga, que es realitzarà a les 8 del vespre a l'interior de l'església de Santa Maria, prèviament a la interpretació del tradicional Cant de les Completes.
Entre la resta d'actes destaquen l'estrena de l'audiovisual de l'arxiver fotogràfic Ramon Saumell "El ball de les Àligues", amb la presència dels creadors de la música i el ball de l'Àliga de Cervera; la presentació a càrrec del Museu Comarcal de Cervera dels resultats de l'estudi realitzat al CRBMC de Valldoreix a l'antic cap de l'Àliga -conservat al mateix Museu-; una xerrada sobre el procés de construcció de la peça, amb les aportacions dels propis constructors i de l'historiador Jordi Soldevila, autor del llibre "L'Àliga de Cervera. Bestiari festiu dels Països Catalans, segles XIV-XX"; una vetllada de contes per a infants inspirada en el nostre patrimoni festiu, a càrrec de Rosa M. Caballol; a més de diverses visites guiades a la ja esmentada exposició; i la celebració el diumenge 10 de febrer d'un seguici extraordinari en honor a la nova Àliga, activitat que clourà els actes de Bateig.
L'Àliga de Cervera, orgull i símbol de tots els cerverins i cerverines, ja és aquí.
Us convidem a acompanyar-la en el seu esperat retorn a la Ciutat.

AGRUPACIÓ SENY MAJOR i CONFRARIA DE L'ÀLIGA DE CERVERA.

dijous, 10 de gener del 2013

Àliga de Cervera II

Benvolguts i benvolgudes amics i amigues de la cultura popular i tradicional,
L'Agrupació Seny Major i la Confraria de l'Àliga de Cervera us conviden a participar el vespre del proper dissabte 12 de gener en la PRESENTACIÓ DELS ACTES DE BATEIG DE L'ÀLIGA DE CERVERA.
La presentació del cartell, un breu repàs al projecte de recuperació, el nom dels padrins i de les padrines, i el calendari de les diverses activitats programades -que discorreran entre els dies 25 de gener i 10 de febrer- centraran el desenvolupament d'aquest acte, tot preparant l'immediat retorn a Cervera d'aquest element central del nostre ric patrimoni festiu, símbol de tots els cerverins i cerverines.
L'Àliga de Cervera ja és aquí!
Veniu a conèixer tots els actes que acompanyaran el seu retorn als carrers de la nostra ciutat.
Tots i totes hi esteu convidats.
PRESENTACIÓ DELS ACTES DE BATEIG
DE L'ÀLIGA DE CERVERA
Cervera, dissabte 12 de gener,
a 2 quarts de 8 del vespre (19.30 h)
a l'església de Sant Joan Degollat (c. Major, 15)

Àliga de Cervera

El proper dissabte 12 de gener, es farà la presentació dels actes del bateig de L’àliga de Cervera.

L’esdeveniment se celebrara a 19.30 hores a l’esglesia de Sant Joan Degollat, situat al carrer major número 15



informació de Ramón Saumell